"Llegir no és el contrari de fer, és el contrari de morir", Will Schwalbe

26/7/14

Ressenya || La terapeuta, Gaspar Hernández




Sinopsi
 
L’Hèctor Amat és un actor amb ansietat. Després de presenciar casualment l’assassinat d’una jove, l’ansietat el bloqueja i no el deixa recordar tot el que ha passat. Per calmar l’angoixa i recuperar la memòria, l’Hèctor visita la consulta de la psicòloga Eugènia Llort, la terapeuta que el va atendre després del crim. Aquesta relació, en un primer moment professional, es converteix en una relació de dependència que arribarà fins a extrems inusuals. Per tal que ell pugui actuar, ella anirà cada nit al teatre on l’Hèctor interpreta Dick Diver, el personatge protagonista de "Tendra és la nit". Com el seu propi personatge, un psicòleg que s’enamora d’una pacient, ell també acabarà enamorant-se perdudament de la seva terapeuta.

  ****

És la primera novel·la que llegeixo de Gaspar Hernàndez, però crec que no serà l'última, perquè amb el seu estil i la seva manera d'escriure ha aconseguit enganxar-me. A més a més, he llegit algunes crítiques dels seus llibres anteriors que han fet crèixer les meves ganes de fer-me amb algun d'ells. 

La terapeuta té com a tema principal l'ansietat, un sentiment molt de moda que segur que en major o menor mesura tots coneixem i hem patit en algun moment. Els dos protagonistes la pateixen en seu vessant més greu i és molt interessant veure com s'enfronten a ella per intentar superar-la. 

Tot i que els sentiments hi tenen un paper principal (Gaspar Hernández ens parla d'un home i una dona i l'estranya relació de dependència que s'estableix entre ells), no es pot dir que ens troben davant d'una novel·la romàntica, i aixo (contràriament al que hauria esperat) m'ha agradat molt. 

Com ja he dit, amb la seva manera d'escriure l'autor t'atrapa amb els fantasmes i les pors dels protagonistes, dins de les seves personalitats complexes i turmentades i, quan arribes a la darrera pàgina, te n'adones que a la vida poques coses són el que semblen a simple vista. 





Gaspar Hernàndez (Sant Esteve d'en Bas, 1971) és un escriptor, crític literari en diversos mitjans de comunicació i periodista català que actualment presenta i dirigeix el programa L'ofici de viure a Catalunya Ràdio. El 2009 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la El silenci i el Premi Ciutat de Barcelona pel programa de ràdio "L'ofici de viure".


Anteriorment havia presentat Les nits a Catalunya Ràdio i el programa sobre espiritualitat Una nit a la terra, també a Catalunya Ràdio. Hernàndez ja havia mostrat la seva vena literària amb el programa de televisió que es transmetia en diverses cadenes locals, El book insígnia, i que feia amb el seu col·lega Jordi Llavina. Autor de Mandra (2002), conjunt de relats periodístics i El llibre de les emocions (2006), on es mostren alguns dels relats dels oients del programa Una nit a la terra.


(Sinopsi, imatges i biografía de l'autor extretes de la web de Columna)

21/6/14

IMM || Maus i "Zu schnell" (Massa ràpid)



Acostumada com estava a dormir rodejada de llibres, no m’acostumo a viure en un pis de prestatgeries quasi buides. Per sort és un problema que vaig solucionant a poc a poc i aquest és el motiu del post d’avui: ensenyar-vos les meves dues noves adquisicions :). 

A la primera d’ella li tenia moltes ganes des de feia anys i en l’última visita a una llibreria no ho vaig poder resistir. 


Maus, die Vollständige (Maus, història d'un supervivent) és una novel·la gràfica que narra la història d’Spiegelman i del seu pare i de com aquest va sobreviure a l’holocaust. Al còmic, però, els jueus estan representats com a ratolins i els nazis com a gats. En un principi es tractava d’una tira de vinyetes del dibuixant nord-americà Art Spiegelman publicades a la revista Raw entre el 1980 i el 1991. Entre d’altres, aquest llibre va fer-se amb el premi Pulitzer l’any 1992, convertint-se en la primera novel·la gràfica que aconseguia aquest guardó. 





Tinc moltes ganes de començar-lo, així que suposo que li acabaré posant les banyes al llibre que m'estic llegint ara i en breu podreu llegir la ressenya.


Zu schnell (Massa ràpid) és una novel·la de John Boyne, l'autor d'El nen amb el pijama de ratlles. Com a amant dels "mercadillus" tampoc em puc resistir a les muntanyes de llibres a bon preu. Aquest el vaig trobar per casualitat i vaig pensar que estaria bé llegir alguna cosa més d'aquest autor. A més a més semblava fàcil d'entendre i amb lletra gran! 

I així començo l'estiu, amb una llista de lectures pendents que cada dia es fa més i més llarga... Bon estiu a tots! Aprofiteu del sol l'escalfor els que pogueu :)

12/6/14

Ressenya || La bibliotecària d'Auschwitz



Editorial (català): Columna

Gènere: Històric / Bèl·lic 

ISBN: 978-84-664-1539-2

Pàgines: 522

Preu: 19,90 €


Auschwitz-Birkenau, gener de 1944Aquests oficials vestits de negre que miren la mort amb la indiferència dels enterramorts ignoren que, damunt aquest fang fosc on s'enfonsa tot, l'Alfred Hirsch ha aixecat una escola. Ells no ho saben, i cal que no ho sàpiguen. A Auschwitz la vida humana val menys que res; té tan poc valor que ja ni tan sols afusellen ningú, perquè una bala és més valuosa que una persona».Un grup de presoners jueus al camp de concentració d'Auschwitz aconsegueixen reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una adolescent de catorze anys, la Dita Adlerová, és l'encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d'Auschwitz. La literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà protegir-se de l'horror que l'envolta.<<Sinopsi de Columna>>



Jo crec que per molt que s’escrigui sobre la segona guerra mundial i sobre l’holocaust, aquestes històries sempre continuaran impactant, emocionant i estremint. Però La bibliotecària d’Auschwitz no és només un llibre sobre aquest tema, sinó també sobre la importància dels llibres i de l’amor que algunes persones senten cap a ells, un amor incondicional i, de vegades, difícil d’explicar o d’entendre per part d’aquells que no el senten. El llibre parla de persones que estarien disposades a donar la vida pels llibres, per salvar-los. Tornar-los el favor potser, ja primer han estat els llibres qui els han salvat a ells, els han donat un motiu per viure i per seguir lluitant.  

Els personatges del llibre es fan estimar, sobretot la protagonista, i és molt fàcil identificar-se amb ells, patir amb ells, plorar, però també riure. Algunes parts del llibre són dures, com la majoria d’històries que parlen d’aquests anys tan sòrdids. Són moltes les crueltats que s’hi expliquen, reflex del que va passar als camps de concentració i extermini alemanys. Però el que m’ha agradat és el que llibre també reflexa la capacitat de la gent per ser feliç, o si més no estar contenta, en les situacions més horribles. Una força sobretot present en els nens. 

Crec que Iturbe ha fet una tasca de documentació molt bona per escriure aquest llibre, el qual representa també una molt bona oportunitat per aprendre una mica més sobre el tema i sobre el que va passar. A més a més, tal i com s’explica al final del llibre, es tracta d’una història basada en fets reals. La protagonista va existir, fet que li dóna encara més carisma al personatge.

A mi em va enganxar des de la primera pàgina i tot el dia hi pensava i contava les hores per seguir llegint.  Un dels llibres que més m’ha agradat últimament.



29/5/14

Ressenya || Dispara, jo ja sóc mort



"Al final del segle XIX, durant la darrera etapa tsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, han d'abandonar Rússia fugint de l'horror i la desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres dels Ziad, una família àrab encapçalada per l'Ahmed. Entre els dos homes es crea un vincle tan fort, una amistat tan sòlida, que es manté generació rere generació, per damunt de les diferències religioses. Amb les amenaces, al set de venjança i el xoc de passions com a teló de fons, les vides encreuades dels Zucker i els Ziad formen un mosaic de traïcions i dolor, d'amors possibles i impossibles, i alhora plasmen la gran aventura de viure i conviure en un territori marcat per la intolerància. -Sinopsi de laie.es- "


La veritat és que a l’hora de començar el llibre tenia sentiments contradictoris. Me n’havien parlat molt bé, per descomptat també de Julia Navarro, qui ha estat mesos i mesos a les llistes dels més venuts i em venia moltíssim de gust llegir alguna cosa seva; però el tema del que tracta l’argument és una mica delicat per a mi, perquè reconec que hi tinc molts prejudicis i no volia que aquests influïssin en la lectura. 

Al final, però, em vaig llançar i me n’alegro moltíssim, perquè no només és un llibre que enganxa des de la primera pàgina, sinó que amb ell aprens moltíssim d’història. No crec que es posicioni en cap de les dues bandes, sinó que a través de la protagonista (aparentment una observadora internacional del conflicte) coneixes la història de Palestina i de la creació de l’Estat d’Israel des dels punts d’una família àrab i d’una jueva. Això és el que més m’ha agradat del llibre, que no intenta vendre’t res, ni d’una part ni de l’altra. Pots veure la història i la política no des de la perspectiva dels qui manen, sinó dels qui la pateixen, i la veritat que els personatges de Navarro enamoren. Bé, de vegades els odíes, però el fet és que seguríssim despertaran sentiments fortíssims dins teu, i això és màgic.

A més a més, l’estil de l’autora és directe, va al gra i no es perd en floritures (és nota que és periodista), d’aquesta manera la lectura es fa molt ràpida i àgil, malgrat ser un llibre amb moltes pàgines. I és d’aquelles lectures que no pots deixar: un capítol més, vinga, un altre...

Jo el recomano a tothom!