"Llegir no és el contrari de fer, és el contrari de morir", Will Schwalbe

21/6/14

IMM || Maus i "Zu schnell" (Massa ràpid)



Acostumada com estava a dormir rodejada de llibres, no m’acostumo a viure en un pis de prestatgeries quasi buides. Per sort és un problema que vaig solucionant a poc a poc i aquest és el motiu del post d’avui: ensenyar-vos les meves dues noves adquisicions :). 

A la primera d’ella li tenia moltes ganes des de feia anys i en l’última visita a una llibreria no ho vaig poder resistir. 


Maus, die Vollständige (Maus, història d'un supervivent) és una novel·la gràfica que narra la història d’Spiegelman i del seu pare i de com aquest va sobreviure a l’holocaust. Al còmic, però, els jueus estan representats com a ratolins i els nazis com a gats. En un principi es tractava d’una tira de vinyetes del dibuixant nord-americà Art Spiegelman publicades a la revista Raw entre el 1980 i el 1991. Entre d’altres, aquest llibre va fer-se amb el premi Pulitzer l’any 1992, convertint-se en la primera novel·la gràfica que aconseguia aquest guardó. 





Tinc moltes ganes de començar-lo, així que suposo que li acabaré posant les banyes al llibre que m'estic llegint ara i en breu podreu llegir la ressenya.


Zu schnell (Massa ràpid) és una novel·la de John Boyne, l'autor d'El nen amb el pijama de ratlles. Com a amant dels "mercadillus" tampoc em puc resistir a les muntanyes de llibres a bon preu. Aquest el vaig trobar per casualitat i vaig pensar que estaria bé llegir alguna cosa més d'aquest autor. A més a més semblava fàcil d'entendre i amb lletra gran! 

I així començo l'estiu, amb una llista de lectures pendents que cada dia es fa més i més llarga... Bon estiu a tots! Aprofiteu del sol l'escalfor els que pogueu :)

12/6/14

Ressenya || La bibliotecària d'Auschwitz



Editorial (català): Columna

Gènere: Històric / Bèl·lic 

ISBN: 978-84-664-1539-2

Pàgines: 522

Preu: 19,90 €


Auschwitz-Birkenau, gener de 1944Aquests oficials vestits de negre que miren la mort amb la indiferència dels enterramorts ignoren que, damunt aquest fang fosc on s'enfonsa tot, l'Alfred Hirsch ha aixecat una escola. Ells no ho saben, i cal que no ho sàpiguen. A Auschwitz la vida humana val menys que res; té tan poc valor que ja ni tan sols afusellen ningú, perquè una bala és més valuosa que una persona».Un grup de presoners jueus al camp de concentració d'Auschwitz aconsegueixen reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una adolescent de catorze anys, la Dita Adlerová, és l'encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d'Auschwitz. La literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà protegir-se de l'horror que l'envolta.<<Sinopsi de Columna>>



Jo crec que per molt que s’escrigui sobre la segona guerra mundial i sobre l’holocaust, aquestes històries sempre continuaran impactant, emocionant i estremint. Però La bibliotecària d’Auschwitz no és només un llibre sobre aquest tema, sinó també sobre la importància dels llibres i de l’amor que algunes persones senten cap a ells, un amor incondicional i, de vegades, difícil d’explicar o d’entendre per part d’aquells que no el senten. El llibre parla de persones que estarien disposades a donar la vida pels llibres, per salvar-los. Tornar-los el favor potser, ja primer han estat els llibres qui els han salvat a ells, els han donat un motiu per viure i per seguir lluitant.  

Els personatges del llibre es fan estimar, sobretot la protagonista, i és molt fàcil identificar-se amb ells, patir amb ells, plorar, però també riure. Algunes parts del llibre són dures, com la majoria d’històries que parlen d’aquests anys tan sòrdids. Són moltes les crueltats que s’hi expliquen, reflex del que va passar als camps de concentració i extermini alemanys. Però el que m’ha agradat és el que llibre també reflexa la capacitat de la gent per ser feliç, o si més no estar contenta, en les situacions més horribles. Una força sobretot present en els nens. 

Crec que Iturbe ha fet una tasca de documentació molt bona per escriure aquest llibre, el qual representa també una molt bona oportunitat per aprendre una mica més sobre el tema i sobre el que va passar. A més a més, tal i com s’explica al final del llibre, es tracta d’una història basada en fets reals. La protagonista va existir, fet que li dóna encara més carisma al personatge.

A mi em va enganxar des de la primera pàgina i tot el dia hi pensava i contava les hores per seguir llegint.  Un dels llibres que més m’ha agradat últimament.



29/5/14

Ressenya || Dispara, jo ja sóc mort



"Al final del segle XIX, durant la darrera etapa tsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, han d'abandonar Rússia fugint de l'horror i la desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres dels Ziad, una família àrab encapçalada per l'Ahmed. Entre els dos homes es crea un vincle tan fort, una amistat tan sòlida, que es manté generació rere generació, per damunt de les diferències religioses. Amb les amenaces, al set de venjança i el xoc de passions com a teló de fons, les vides encreuades dels Zucker i els Ziad formen un mosaic de traïcions i dolor, d'amors possibles i impossibles, i alhora plasmen la gran aventura de viure i conviure en un territori marcat per la intolerància. -Sinopsi de laie.es- "


La veritat és que a l’hora de començar el llibre tenia sentiments contradictoris. Me n’havien parlat molt bé, per descomptat també de Julia Navarro, qui ha estat mesos i mesos a les llistes dels més venuts i em venia moltíssim de gust llegir alguna cosa seva; però el tema del que tracta l’argument és una mica delicat per a mi, perquè reconec que hi tinc molts prejudicis i no volia que aquests influïssin en la lectura. 

Al final, però, em vaig llançar i me n’alegro moltíssim, perquè no només és un llibre que enganxa des de la primera pàgina, sinó que amb ell aprens moltíssim d’història. No crec que es posicioni en cap de les dues bandes, sinó que a través de la protagonista (aparentment una observadora internacional del conflicte) coneixes la història de Palestina i de la creació de l’Estat d’Israel des dels punts d’una família àrab i d’una jueva. Això és el que més m’ha agradat del llibre, que no intenta vendre’t res, ni d’una part ni de l’altra. Pots veure la història i la política no des de la perspectiva dels qui manen, sinó dels qui la pateixen, i la veritat que els personatges de Navarro enamoren. Bé, de vegades els odíes, però el fet és que seguríssim despertaran sentiments fortíssims dins teu, i això és màgic.

A més a més, l’estil de l’autora és directe, va al gra i no es perd en floritures (és nota que és periodista), d’aquesta manera la lectura es fa molt ràpida i àgil, malgrat ser un llibre amb moltes pàgines. I és d’aquelles lectures que no pots deixar: un capítol més, vinga, un altre...

Jo el recomano a tothom!
 


17/5/14

Ressenya || Ha tornat, Timur Vermes




“Així doncs, allò era un aparell de televisió actual. (...) El resultat va ser decebedor. Vaig veure un cuiner que tallava verdures a bocinets petits. No m’ho podia creure: es desenvolupava una tecnologia tan avançada, i es feia servir per seguir les activitats d’un ridícul cuiner? (...) A sobre, poc després s’hi va afegir una dona que conversava amb el cuiner tot admirant la seva habilitat per matxucar les verdures. Em vaig quedar amb la boca oberta. El poble alemany havia rebut de la Providència el gran do de tenir aquella possibilitat tan magnífica i grandiosa de difondre la propaganda política, i senzillament era malbaratada per parlar de la producció d’anelles de porro”.


Ha tornat em va cridar l’atenció des del primer moment que el vaig descobrir. Una història en la qual Adolf Hitler és el protagonista, escrit en clau d’humor per un alemany; que promet trencar amb tots els tabús que han regnat sobre el tema durant els darrers gairebé 70 anys. 

Però no només la història és un reclam, crec que l’editorial l’ha clavat amb l’elecció de la coberta. És senzillament genial, amb dos detalls no deixa lloc a dubtes. 

Però sol passar que quan les expectatives són molt altes el risc de decebre’t és també molt gran. I això és el que m’ha passat amb aquest llibre. Crec que era una aposta molt arriscada i reconec el valor de Vermes, però m’havia fet moltes idees preconcebudes del llibre i no era el que m’havia esperat. 

El llibre és divertit, sobretot a partir de la meitat, però no tant com m’havia imaginat. Hi ha un munt de referències històriques, personatges, esdeveniments... Amb ell pots aprendre un munt sobre història, però fa la lectura més lenta. 

Jo crec que el llibre és més aviat una crida a la reflexió, com és possible que un ésser com Hitler pogués arribar a fer-se amb tant de poder? Seriem capaços de repetir els nostres errors? No sé si estic preparada per respondre aquestes preguntes. En aquest sentit crec que el llibre fa una molt bona feina.

En la meva opinió és un llibre que s’ha de llegir, però no espereu riure sense parar, si no més aviat reflexionar sobre els valors de la societat actual i sobre les circumstàncies que van desembocar en un dels horrors més grans de la història de la humanitat.