"Llegir no és el contrari de fer, és el contrari de morir", Will Schwalbe

25/3/14

Entrevista || Jordi Dausà Mascort



Fotografia cedida per Jordi Dausà
“Una novel·la àgil i agredolça sobre les amistats estranyes i la dificultat de prendre decisions. Un plat combinat de patates fregides, ibuprofè i física quàntica”. Així és com l’editorial descriu el darrer llibre de Jordi Dausà, El gat d’Schrödinger, el qual he ressenyat en aquest bloc no fa gaire. Crec que l’explicació és molt encertada, però he tingut la oportunitat de parlar amb l'autor perquè me l’expliqui amb les seves paraules. 






 
Enquatricromia: Si no m’equivoco, acabeu de fer una segona tirada d’El gat d’Schrödinger. Perquè la gent se’n pugui fer una idea prèvia,  com autor, en quin gènere l’inclouries? 


Jordi Dausà: No sóc gaire de gèneres, però si m’obliguessis a etiquetar-la diria que és una novel·la tragicòmica o agredolça. Pretén fer riure, encara que sigui aquell riure una mica cínic que fas per no plorar. 


EQC: A què es deu el títol del llibre? És perquè el lector no sap el que s’hi trobarà fins que l’obre?


J.D.: El gat de Schrödinger és un experiment teòric formulat fa temps per un austríac. Costa moltíssim d’entendre (com tota la Física Quàntica) i potser per això hi ha grups New Age oportunistes –com el que surt a la novel·la- que l’utilitzen per il·lustrar les seves teories i deliris, revestint-los de pseudociència. La veritat és que a vegades poden resultar molt convincents. 


EQC: En aquesta novel·la recuperes els personatges del teu llibre Manual de supervivència. És tracta d’una continuació? Quines diferències podríem trobar en ells entre el primer llibre i el segon?


J.D.: Durant molt temps vaig pensar que Manual de Supervivència no es publicaria. Però m’ho havia passat molt bé amb els personatges i me’ls estimava, de manera que vaig decidir utilitzar-los en una nova novel·la amb un estil similar. Com que estava convençut que Manual mai veuria la llum, el gat de Schrödinger està pensada per ser llegida de forma independent. De fet, molta gent que l’ha llegida no sabia de l’existència de l’anterior.


EQC: Creus que el jovent català podria arribar a identificar-se amb en Matt, el protagonista? La crisi i l’atur han estat la causa de moltes depressions en els darrers temps i el Matt és una persona un pèl turmentada, que no acaba de trobar el seu camí.


J.D.: Suposo que sí, però no és una cosa que hagi buscat expressament. Fixa’t que el problema d’en Matt no és pas laboral, sinó personal. He conegut uns quants Matts al llarg de la meva vida, de manera que sí, imagino que hi ha un sector que pot sentir-s’hi identificat. 


EQC: En part es podria dir que el llibre tracta sobre la recerca de la felicitat?


J.D.: Sí, clarament. 


EQC: En Matt és una persona molt escèptica. Ho ha heretat de tu?


J.D.: En això ens assemblem. A tots dos ens agradaria creure en alguna cosa, però ens costa molt. Envejo la gent que té fe, crec sincerament que viuen millor que els que no en tenen.


EQC: Hi ha moltes experiències personals en el llibre o tot és ficció?


J.D.: Sempre escric sobre temes i llocs que conec, de manera que sí, n’hi ha un munt.  Es nota quan un autor parla de móns i camps que domina, el text guanya moltíssim.  


EQC: Com valores la situació de la literatura catalana? Actualment es pot viure d’escriure llibres? O en són pocs els afortunats?


Fotografia cedida per Jordi Dausà
J.D.: No t’ho puc dir del cert, però fins on jo sé hi ha poquíssima gent –si és que hi ha algú- que viu exclusivament de la literatura. Fins i tot els escriptors consagrats han de col·laborar amb diferents mitjans, o bé ensenyar, o traduir, o el que sigui.  Escrivint no es fan gaires diners.


EQC: Com enfoques el proper St. Jordi?


J.D.: Com que és dia laborable no podré fer tot el que voldria. A la tarda aniré a signar llibres a la parada de la llibreria Context, a Girona. 


EQC: Hi ha alguna novel·la en camí?


J.D.: Sempre hi ha alguna cosa. Però per mi el més complicat no és escriure –això surt sol- sinó saber-ho moure després.

11/3/14

Ressenya || El gat d'Schrödinger


En Matt, un farmacèutic a la trentena aficionat a l’automedicació, es retroba amb els seus dos antics companys de pis per celebrar un comiat de solter a Port Antic, una ciutat turística aixecada enmig del no-res. A l’hotel, el protagonista coneix la Tània, membre del grup New Horitzons, que li qüestiona tot allò que ell donava per fet.  Però les complicacions no vénen mai soles, i els nostres herois de seguida es troben enmig de persecucions, paradoxes quàntiques, sexe estiuenc, embolics amb turistes i equivocacions constants.

- Sinopsi Editorial Stonberg- 


El gat d’Schrödinger no s’assembla a res que hagi llegit amb anterioritat i em desperta una barreja de sentiments. En part em puc arribar a identificar amb en Matt, el protagonista, que es troba en una edat en la que ja està deixant la joventut enrere i encara no ha trobat el seu lloc al món. D’altra banda, però, es mou en un món molt diferent al meu i la seva situació emocional és un caos complet. 

Al Matt l’acompanyen dos “personatges” que no l’ajuden pas a trobar l’estabilitat. Junts formen un trio d’aquells que no saps com el destí ha arribat a unir. 

El llibre està escrit amb una acidesa i un escepticisme difícil de pair en alguns moments, però que et fa submergir-te per complet en la ment turmentada d’en Matt. Per això vols saber com aconseguirà solucionar tots els seus problemes (drogues, feina, noies, etc.).  

Si a més a més, a tot l’anterior li afegim filosofia i teories de la física..., ja us podeu imaginar el que en surt! 

Una novel·la d’allò més psicodèlica que us arrencarà més d’un somriure.


Fotografia i text sobre l'autor: Stonberg Editorial

 En Jordi Dausà Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és mestre i llicenciat en Humanitats. Ha publicat les novel·les Els Fak Eh, La caixa de joies (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) i Manual de Supervivència, que li va valer el premi Montflorit 2010. També és autor d’una dotzena de relats curts publicats a diferents volums col·lectius. A banda d’escriure ficció, col·labora puntualment en alguns mitjans escrits i digitals.  


10/3/14

IMM || Ha tornat, de Timur Vermes





El millor de tornar a casa uns dies de vacances és que t'omplen de regals. Així que he pogut ampliar la meva, ara reduïda, biblioteca amb Ha tornat, de Timur Vermes.

Ha tornat, però, ¿quins efectes podria tenir avui dia el retorn d’Adolf Hitler? Aquesta sàtira maligna els comprova fent-lo reaparèixer al bell mig del Berlín actual. I resulta tan punyent ja des de la primera pàgina perquè el seu protagonista és el Hitler autèntic. No pas el Hitler còmic de la televisió ni el Hitler enèrgic i violent de les pel·lícules de Hollywood, sinó l’home que analitza el seu entorn amb una perspectiva singular, el que percep amb sagacitat i agudesa les febleses dels que l’envolten, el que segueix sense cap vacil·lació la seva lògica tossuda: obsessiu, però no pas sonat.

Una lectura absorbent, tan malintencionada com pèrfida, perquè a mesura que avança la història el lector s’adona cada cop més sovint que no se’n riu de Hitler, sinó que riu amb Hitler. ¿És possible riure amb Hitler? ¿És moralment acceptable? Esbrini-ho vostè mateix. Al capdavall, aquest és un país lliure.

Per ara.
 -Sinopsi de Grup 62-


Timur Vermes va néixer el 1967 a Nuremberg, fill de mare alemanya i pare hongarès. Va estudiar història i ciències polítiques a la Universitat d'Erlangen i a continuació es va dedicar al periodisme. Va treballar per als diaris Abendzeitung Kölner Express fins al 2001, i llavors per a diverses revistes, la darrera de les quals va ser Shape, especialitzada en moda i fitness. A partir del 2009 va publicar quatre llibres com a ghost writer, i n'està redactant dos més.  (Grup 62)
 

De moment només he llegit les primeres pàgines i m'ha arrencat més d'un somriure. Per tot el que n'he llegit promet molt! En breu la ressenya.

 

7/3/14

Ressenya || Faré tot el que tu vulguis


La Nora, una dona casada de quaranta anys que amaga un secret, coneix a Nacho, un jove biòleg en un avió, on serà infidel, per primera vegada, al seu marit. A partir d’aquesta trobada es crearà un joc de dependència i passió que Nora convertirà en quadres per a la seva propera exposició. “No hi ha res més enganyós que l’enamorament. I el d’algú que s’enamora per primera vegada als quaranta encara més.” 


El viatge del despertar a l'amor, la sensualitat i la sexualitat d’una dona atrapada emocionalment per un matrimoni convencional.

-Sinopsi de Grup 62-


Des que va sortir a la venda que tenia moltíssimes ganes de llegir Faré tot el que tu vulguis, de Iolanda Batallé. Vaig tenir la sort de coincidir amb ella laboralment durant un temps i en vaig aprendre i gaudir molt (d’ella i de tot l’equip de La Galera!), per això no em perdonava no haver llegit encara cap dels seus llibres. A més a més, sabia que no em decebria, i no ho ha fet.

El llibre es pot encaixar dins de la moda de literatura eròtica que arrasa les taules de novetats des de fa uns mesos? Si i no. L'erotisme i el sexe són una part fonamental del llibre. Però la història va molt més enllà i crec que és el que la diferencia de la resta de novel·les amb qui comparteix gènere. Els pensaments de la Nora, la protagonista, envaeixen tot l’argument i des del primer moment estàs ficat dins del seu cap, les seves emocions, els seus dubtes, les seves contradiccions... T’arribes a ficar del tot en el seu món, en la seva vida, en el seu remolí de pensaments. Una vida que no és i no ha estat tan perfecta com podria semblar en un primer moment. Perquè la Nora amaga un secret que no ha dit mai a ningú. L’obra és crua i colpidora, però no està fora de lloc ni surt de mare com passa en altres casos.  

A més a més, el millor és veure créixer i evolucionar el personatge. Com canvia al llarg de la novel·la i es troba amb ella mateixa, sense complexes i sense vergonyes. Com posa les coses i a les persones al seu lloc. Comparteixis o no la seva filosofia, l'acabes admirant pel seu valor i la seva força.

A nivell narratiu, res a dir. Iolanda Batallé és una escriptora amb totes les lletres i Columna ha fet una gran feina. No en va la novel·la va fer-se amb el premi Prudenci Bertrana i des de la seva publicació no surt de les llistes de més venuts. 

Jo el recomano molt.